25.4.06

Ghimel


Sed et lamie nudaverunt mamam,
Lacraverunt catulos suos.




Shemà Isroel, em pregues
Cada dia en despertar.
Vols tornar a l’arrel
I no saps que ets branca.

També les gorgones
Oferien els pits
Per alletar els infants.

Adonài Elohenu, dius;
M’has nomenat Amor o
Qualque insult semblant.
Adonài Elohenu. Adonài ehod.

“Escolta’m, Israel:
Déu és el nostre Senyor,
Just hi ha un déu.”

Ets irreverent
Quan cantes “La Alà Alà”
I m’interrogues amb la fantasia
I m’estimes amb el record.

També les làmies
Despullaven els pits
I alletaven els nadons.

Has esdevingut la fulla nova,
El verd que nodrirà les arrels
Podrides d’un arbre que es mor:

Un moment que es perllonga
I et sembla que és ver
I et sembla que és ver.