A l'Illa Qualsevol.Un dietari de Carles Canals

Alarmant incompetència lingüística dels presentadors d'IB3

2006-05-23T09:03:00.000+02:00

El professor Gabriel Bibiloni ha tingut la paciència sobirana d'empassar-se una setmana de programació a IB3 -del 6 al 12 de març d'enguany- per redactar un estudi breu sobre el català emprat a l'emissora de TV. Hi trobareu dades ben sucoses, com ara que el millor anunciant de la cadena és El País... o que la competència lingüística dels locutors just es bona en dos casos. Dulce et decorum est pro patria mori, com dic sempre.

Més ketchup al bloody mary, s.v.p.

2006-05-21T19:10:00.000+02:00

Coneix vostè qualcú que ahir encengués el televisor per veure el Festiva d'Eurovisió? Jo tampoc, però la meva diarifàgia m'ha permès de saber que les representants d'això, de l'Espanya, varen ens varen deixar a l'alçada d'un pou artesià. No he llegit a cap banda si el molt entranyable Uribarri segueix retransmetent aquest festival (cendres a les cendres, caspa a la caspa); tampoc no he llegit què costa a RTVE la participació d'aquest engendre demodé. No ho sabiau? Doncs sí: la mateixa RTVE que llença al carrer mes d'un 44% de la seva plantilla troba doblers per a qualque cosa més. Com a anècdota: el grup guanyador d'ahir -uns tals Lordi, finesos- s'hagueren de pagar la seva escenografia, atès que la seva TV la va considerar masa onerosa. Spain is different.

ARS POETICA #31

2006-05-03T01:19:00.000+02:00

Anthropos politikon zoon
(Aristòtil)
Humanus sum, nihil humanum a me alienum puto
(Terenci)
Umnutu ngunatu ngabantu
(Dita popular)

Un tu
Un tu llarg
Un tu infinit

De Rambla 4 a Sant Feliu...

2006-05-02T16:39:00.000+02:00

Lleis Canals sobre la família

2006-04-25T13:31:00.000+02:00

Llei fonamental És totalment i absoluta impossible que l'individu i la seva família comparteixin els mateixos gens.

Segona Llei La família mai no te res a dir-te fins que t'aixeques per anar-te'n.

Tercera Llei La família acumul·la desinterès pels teus interessos i vetlla interessadament pel teu desinterès.

Quarta Llei La família es mesura amb magnituds no sostingudes, inaprensibles i sempre creixents en arribar l'estiu a Mallorca.

Cinquena Llei o corol·lària de la quarta Llei El nombre de cunyats sempre supera el nombre de germans, el nombre de cosins s'eleva exponencialment a cada estiu amb casa a Mallorca.

Sisena Llei La família política sempre és més nombrosa que la pròpia. Especialment en arribar l'estiu a Mallorca.

Setena Llei o Llei de Camilo J. Cela Trulock La família és allò que va bé quan es pateix la grip.

Vuitena Llei o corol·lària a la Llei de Camilo J. Cela Trulock Cap individu no patirà la grip si la seva família és a prop, però la família patirà la grip si l'individu s'hi acosta.

David Torres i Rafel Reig a Literanta

2006-04-25T12:47:00.000+02:00

Demà dimecres, a les 20.00 hores, David Torres -un bon bucaner- presenta la seva darrera novel·la a Palma, acompanyat per un Rafael Reig al qual no tinc el plaer d'haver llegit.

PS. La foto de Torres té copyright; és de Pep Vicens.

Kali Iuga, Brahma Iuga

2006-04-25T03:09:00.000+02:00

Ho diré sense sarcasme: La infantesa
És l’esforç de la memòria, és
El glans de la memòria, és
La suor de la memòria.

Digues, amiga, aquest aglà:
Les nits masturbadores,
La bava de l’oncle,
El seu alè al nas
I el penediment i la ira i
L’Agnus Dei qui tolles pecata i,
Un cop més i un cop més,
El baf de la saliva i el gust
Salobre.

Ho diré amb tendresa: Si aprengueres
La carícia de Freddy Krueger,
Tens ara les urpes de Wendy Darling:
Expertes i fidels. Ennoblides.

Ghimel

2006-04-25T03:02:00.000+02:00

Sed et lamie nudaverunt mamam,
Lacraverunt catulos suos.

Shemà Isroel, em pregues
Cada dia en despertar.
Vols tornar a l’arrel
I no saps que ets branca.

També les gorgones
Oferien els pits
Per alletar els infants.

Adonài Elohenu, dius;
M’has nomenat Amor o
Qualque insult semblant.
Adonài Elohenu. Adonài ehod.

“Escolta’m, Israel:
Déu és el nostre Senyor,
Just hi ha un déu.”

Ets irreverent
Quan cantes “La Alà Alà”
I m’interrogues amb la fantasia
I m’estimes amb el record.

També les làmies
Despullaven els pits
I alletaven els nadons.

Has esdevingut la fulla nova,
El verd que nodrirà les arrels
Podrides d’un arbre que es mor:

Un moment que es perllonga
I et sembla que és ver
I et sembla que és ver.

Un ginecòleg

2006-04-25T02:40:00.000+02:00

El meu germà m'envia aquesta foto. Sereu vosaltres que hi treureu conclusions.

Al cau de la bestiola

2006-04-24T23:49:00.000+02:00

Sap el criminal allò que l’àngel somnia:
Que el delit de l’alè sobre el mirall
És llarg com la flastomia i pur com l’ànima
Del café. Aquells que hem conreat
Tant de temps l’estupidesa
Ens alçam ara en armes flamants,
Ens miram als ulls orgullosos,
Sodomitzam les nostres dones,
Exigim disculpes.

El paper sap l’halitosi del bolígraf
Com el capellà la veu de la beata
O la canya el bateig del glosador
Estúpid. Aquells que hem jurat
Lleialtat a l’oblit irenunciable,
Al llarg concert de la pietat,
Fingim que no ens hem vist,
I demanam disculpes per l’errada
D’haver-nos disculpat.

(Gairebé) sense paraules

2006-04-24T00:19:00.000+02:00

La Bolsa de Pipas millora els seus continguts

2006-04-23T23:56:00.000+02:00

Com bé deia J.A. Goytisolo, la publicitat que tu no et facis no et la farà ningú; de manera que aprofit aquest espai per convidar-vos a adquirir el número 61 de la revista La Bolsa de Pipas, en què trobareu uns poemes meus i la seva traducció al castellà. A més, també hi trobareu material del sempre molt recomanable Juan Pablo Caja, el sobirà del relat curt (amb permís de Monterroso). La Bolsa ha incrementat el seu nombre de pàgines i ha passat a esdevenir publicació trimestral; en aquest exemplar hem contribuït al seu esplendor Paul Blezard, Alberto Blanco, Andoni Sarriegi, Rocío Hernández, José Luis García Herrera, Marcos Augusto Lladó, Martín Santandreu, Carles Canals, Antonio M. Moreno, Daniel Piris, Luis Amézaga, Antonio Toribios, Roberto Aliaga, José Vicente Rojo, Antonio Manilla, Paco Piquer, Giusseppe Napolitano, José Ramón del Canto, Christian Law, Juan Pablo Caja, Antonio Rigo, John Milton, Julián Ruiz-Bravo, Pablo Miravet. Gaudiu-ne.

Creu l'Esglèsia que el PP "é cosa nostra'?

2006-04-11T09:12:00.000+02:00

D'El País:

La Iglesia católica no ha tardado en mostrar su irritación con los dirigentes del PP gallego que el sábado apoyaron la primera boda homosexual de un cargo público de ese partido en España, el concejal ourensano José Araújo. El obispo de Ourense, Luis Quinteiro, clamó contra la repercusión pública de una ceremonia que ha "conmocionado" y "entristecido" a los católicos, y advirtió a los dirigentes políticos que se declaran cristianos de su obligación de "no asumir propuestas" que contradigan la doctrina de la Iglesia. "Lo contrario sería, entre otras consecuencias, causa de grave escándalo", avisó el prelado. El matrimonio fue oficiado por el alcalde de Ourense, Manuel Cabezas, también del PP, quien, pese a declararse creyente y conocer la reacción del obispo, declaró ayer a este periódico: "Soy creyente, pero he hecho lo lógico y lo razonable".

Lucía y las vocales

2006-04-08T17:59:00.000+02:00

Recuper aquest text, que posa na Lucía Etxebarría -i la LOGSE- a l'alçada del betum educatiu.

Las cinco vocales
Acabo de ver en la televisión estatal a Lucía Etxebarría diciendo que «murciélago» es la única palabra de nuestro idioma que tiene las cinco vocales. ¡Confiturera, frene la euforia! Un arquitecto escuálido llamado Aurelio (o Eulalio, no estoy seguro) dice que lo más auténtico es tener un abuelito que lleve un traje reticulado y siga el arquetipo de aquel viejo reumático, desahuciado y repudiado, que consiguiera en su tiempo ser esquilado por un comunicante que cometió adulterio con una encubridora cerca del estanquillo (sin usar estimulador).

Señora escritora: si el peliagudo enunciado de la ecuación la deja irresoluta, olvide su menstruación y piense de modo jerárquico. No se atragante con esta perturbación, que no va con su milonguera y meticulosa educación, y repita conmigo, como diría Cantinflas: ¡Lo que es la falta de ignorancia!

José Fernando Blanco Sánchez.

'Zapateroboboetanopacta', possible resposta a unes oposicions a bomber

2006-04-05T06:51:00.000+02:00

Recollit d'EFE:

"Las oposiciones a cabo del Cuerpo Local de Bomberos de Alicante se han visto alteradas por la inclusión como posible respuesta a una pregunta la frase "Zapatero bobo. ETA no pacta", escrita sin separación entre las palabras. El diario Información se ha hecho eco de la noticia después de que un opositor haya pedido la anulación de la convocatoria mientras el alcalde de Alicante, Luis Díaz Alperi (PP), ha asegurado sentirse "indignado" y "avergonzado".
"Zapateroboboetanopacta", tal y como está escrito en el test, "Tetracloroetano", "Azodi" y "Tetrafluoroetano" son las cuatro posibles respuestas a la pregunta "¿Cuál de estas sustancias es autorreactiva", incluida en este ejercicio del concurso oposición para cubrir, mediante promoción interna, cinco plazas de cabo de bomberos."

Filòsofs

2006-04-05T06:38:00.000+02:00

[Neil kicks a knee-high pile of envelopes in the front hall.]

NEIL: Wow! Look at all these letters! I thought Mr. Balowski said the last lot only moved out yesterday.
MIKE: They did, but they were illiterate.

NEIL: But they were philosophy students.

MIKE: So?

Com subtitular una pel·li de Bollywood

2006-03-28T01:29:00.000+02:00

Aquesta és una rara curiositat que permet hores i hores de diversió per a tota la família: un editor de diàlegs sobre grans escenes d'ahir i de sempre en els grans èxits del cinema indi. Absolutament imprescindible.

Si t'agrada la cervesa...

2006-03-27T01:32:00.000+02:00

Ananova.com publica el següent reportatge:

World's first beer health spa opens

Prague - A spa - believed to be the world's first beer health centre - has opened in the cellar of a family brewery in the Czech Republic.
On offer are beer baths, beer massages and beer cosmetics at the spa at the Chodovar Family brewery in Chodova Plana.
The converted cellars include seven huge baths inspired by Victorian design where guests can swim in beer while sipping a pint at a bathside bar.
For a £80 (R880) weekend package, guests can indulge in a range of health treatments such as beer wraps, starting at £12 (about R132) per session.
The spa's owner, Jiri Plevka, said: "Beer can treat a range of conditions, particularly skin conditions, and the health centre should appeal to men who are put off by 'posh' traditional spas.
"I have heard of some places in other countries where people can swim in beer but it's just a gimmick.
"We believe in the healing properties of beer and we offer the full range of treatments. We are a fully-fledged beer spa."

Aquí teniu la plana oficial de l'spa cerveser, per si us animau a anar-hi. Pensau que un cap de setmana costa uns 140 €!

Britànics porcs?

2006-03-26T13:56:00.000+02:00

Llegeix a una agència de notícies el següent estudi, patrocinat per una marca de detergents:

"La mitad de los británicos (un 48%) admiten que a veces no llevan ropa interior, sobre todo cuando salen por la noche, según un estudio publicado el miércoles por el fabricante de detergentes Surcare.

Siguiendo el estudio, realizado con 3.000 personas, habría que tirar por tierra cualquier duda sobre la limpieza de los británicos: uno de cada 10 admite que lleva la misma ropa interior más de tres días seguidos, y el 4% de los hombres llega a llevarla toda una semana.

Un británico de cada 20 ha reconocido que a veces da la vuelta a sus prendas interiores para llevarlas un día más.

Para combatir los malos olores, un 19% de los hombres no duda en rociar su ropa interior con su loción para después del afeitado.

Un 3% de hombres y mujeres británicos, siempre según el estudio, llevan consigo un calzoncillo o unas bragas de recambio por si se encuentran con una noche 'prometedora'."

L'agència no aclareix si el fabricant va deixar de fer detergents per començar amb el negoci de l'after-shave.

David Lindley. Una opinió

2006-03-26T03:37:00.000+02:00

Una resposta -o una addenda- a l'entrada de Juan Pablo:

"Lindley es inequívocamente americano. Jamás un guitarrista inglés conseguiría sonar con esa mezcla de pachanga-rock, country, reggae y mimamamemima-blues. En justa contrapartida, cabe reconocer que jamás un guitarra americano ha sabido hacerse pasar por británico. Sin embargo, muchos de ellos son efectivos; es el caso de Lindley. Sabe llenar huecos, frasear con sencillez y contagiarte de un extraño optimismo. "Vamos, la vida no es tan seria, y yo menos", parece decir. Las letras, por su parte, corroboran esta impresión:

"If I had money, I'll tell ya what I'll do,
I'll go downtown and buy a Mercury or Two,
I'm crazy about the Mercury,
I'm gonna buy me a Mercury and cruisin' up and down the road"

"There's a quarter of a man in the market
With a quarter of a car so its easy to park it
He gets to the counter, he saves what he can
But he only saves a quarter, he's a quarter of a man"

Ehem. Lo del Rayo en el bayou con el cantar del gallo es eso: otro cantar... aunque Lindley siempre hace gallos.

David Lindley en concert. Una crònica

2006-03-24T08:43:00.000+01:00

Reb aquest correu de l'amic Juan Pablo, una crònica personal del concert a BCN de Jackson Browne i David Lindley:

"El concierto de ayer estuvo muy bien. Jackson Browne a la acústica y
piano, un percusionista muy fino al cajón y tablas, y Lindley, camisa
azul de palmeras y calcetines a juego en contraste con el clásico
"camisa negra arremangada y vaqueros" de los demás, iba tocando
guitarras y derivados. Empezaron tocando una media hora de esas
cancioncillas con regusto country que son marca de la casa. Fueron
apareciendo algunos invitados (un guitarrista flamenco muy bueno,
Carlos Núñez tocando flautitas, incluso Kiko Veneno cantó una versión
de "Take it easy" que marcó el punto más lamentable de la velada), y
hacia la hora de concierto decidieron sacar de la jaula a Lindley, que
empezo a darle zurriagazos a la acústica con el slide y a falsetear con
los ojos de borrachín saliéndosele de las órbitas. Evidentemen se metió
al Palau en el bolsillo (y sí: cantó El Rayo X). A partir de aquí,
Running on Empty y alguna canción más relativamente conocida de Brownie
y traca final con Luz Casal de invitada y bises entre los que no faltó
Stay que vino precedido de otro tema en el que Lindley estuvo como un
cuarto de hora haciendo el payaso con el slide (incluso convirtió el
tema en reggae, cambiándole además la letra: "everything is reggae"),
falseteando como un descosido e improvisando, como he dicho, las
letras.

Lo mejor el sonido cien por cien americano que conseguían simplemente
con las dos guitarras y una percusión (cosa rara) muy muy discreta. Eso
sí, Browne tenía como ocho guitarras diferentes que iba alternando sin
que yo haya entendido por qué (diferentes afinaciones no eran, porque
entre canción y canción retocaba la afinación y siempre era la
standard). En fin."

Iniciatives interessants

2006-03-21T10:48:00.000+01:00

Recordau aquesta adreça: www.relatsencatala.com. Es tracta d'una d'aquestes comunitats d'escriptors -en aquest cas, escriptors en llengua catalana- que pengen a la xarxa els seus relats, poemes, articles... Per raons òbvies, alguns d'ells responen a aquella qualitat que Les Luthiers assignaven a la seva Epopeya de los quince jinetes (1985): "No mencionaremos a los autores de esta epopeya, porque ellos mismos han elegido el anonimato. Y como surge de los méritos artísticos de la obra, no por falsa modestia sino por auténtica prudencia. Bastará con decir que en los anales de la Sociedad de Autores esta obra figura, no como inscripta, sino como denunciada." També hi trobareu, és clar, texts digníssims. Just assenyalaré un d'ells: http://www.relatsencatala.com/rec/Controller?rp_action=view_comentari&rp_relat_id=126886&rp_comment_id=129116. Ja fa temps que em vaig resignar a esdevenir un personatge de ficció, a novel·les (Roman Piña Valls, Emilio Arnao) i pel·lícules (Lluís Casasayas), però encara no m'havia passat que una persona, sense conèixer la meva vida exquisida, empràs el meu nom a un relat. Gaudiu-ne!

Qui hi vol tornar? (i II)

2006-03-20T00:39:00.000+01:00

Si no sou fans de Dilbert, podem recórrer als clàssics:

Remember that you're standing on a planet that's evolving / And revolving at nine thousand miles an hour. / It's orbiting at nineteen miles a second, so it's reckoned, / The sun that is the source of all our power. / Now the sun, and you and me, and all the stars that we can see, / Are moving at a million miles a day, / In the outer spiral arm, at fourteen thousand miles an hour, / Of a galaxy we call the Milky Way. / Our galaxy itself contains a hundred million stars; / It's a hundred thousand light-years side to side; / It bulges in the middle sixteen thousand light-years thick, / But out by us it's just three thousand light-years wide. / We're thirty thousand light-years from Galactic Central Point, / We go 'round every two hundred million years; / And our galaxy itself is one of millions of billions / In this amazing and expanding universe.

Per a aquells de vosaltres que volgueu recuperar la memòria de Monty Python, recordau aquesta adreça: http://www.intriguing.com/mp/

Qui hi vol tornar? (1)

2006-03-20T00:15:00.000+01:00

Si una cosa m'irrita en aquest món és la insufrible dèria dels escriptors mallorquins per fer novel·les sobre una persona que torna a l'illa després d'una estada a l'estranger (a ciutats tan exòtiques com BCN o MAD). Personalment, comparteix la cosmovisió de Wally a http://www.unitedmedia.com/comics/dilbert/index.html.